La manipulació d'imatges amb GIMP 2

Què és i per a què serveix GIMP?

GIMP és un programa lliure i gratuït d'edició d'imatges digitals. Va ser desenvolupat com una eina lliure per treballar amb imatges i s'ha convertit en una alternativa lliure i eficaç en substitució al Photoshop. Serveix per a crear gràfics i logotips, per modificar les imatges,canviar la mida, retallar-les, modificar els colors, eliminar i alterar elements no desitjats, etc.

Primer exercici: Escalar una imatge

• Obrim la imatge amb el programari lliure GIMP, anant a: Inici/ Programes/ Multimedia/ GIMP/ Arxiu/ Obrir/ Imatge.
• Anem a: Imatge/ Escalar la imatge.
• Modifiquem l'amplada de la imatge a 350 píxels.
• Anem a: Arxiu/ Salvar com/ Salvar.
  

Segon exercici: Retallar i aplicar diferents efectes a una imatge

• Obrim la imatge anant a: Arxiu/ Obrir/ Imatge.
• Anem a: Caixa d'eines/ Eina de selecció de rectangles.
• A continuació, seleccionem la part de la imatge que volem retallar, anem a: Imatge/ Retallar la selecció.
• Modifiquem la mida de la imatge a 350 píxels d'amplada, anem a: Imatge/ Escalar la imatge.
• Canviem el color de la imatge, anem a: Imatge/ Modo/ Escala de grisos.
• Per a ajustar la lluminositat i el contrast de la imatge, anem a: Colors/ Llum i contrast.
• Per jugar més amb la imatge, podem aplicar un filtre fent el següent: Filtres/ Artístics/ Pintura a l'oli.
• Anem a: Arxiu/ Salvar com/ Salvar.
  

Tercer exercici: Retallar un element de la imatge anterior (segon exercici).

• Obrim la imatge anant a: Arxiu/ Obrir/ Imatge.
• A continuació anem a: Caixa d'eines/ Eina de selecció lliure i anem rodejant amb línies curtes l'element que volem retallar.
• Primer anem a: Seleccionar/ Invertir i cliquem el botó: Suprimir per esborrar el fons que volem canviar. A continuació anem a: Caixa d'eines/ Eina d'omplir/ Omplir amb patró/ Lleopard.
• Finalment anem a: Arxiu/ Salvar com/ Salvar.
  

Llop ibèric captat en ple salt, millor foto naturalista de l'any

El fotògraf espanyol José Luis Rodríguez ha estat guardonat amb el premi de Fotografia Naturalista Veolia 2009, el més prestigiós del món en el seu àmbit, per aquesta imatge d’un llop sorprès mentre saltava la tanca d’una explotació ramadera a la serra d’Àvila.

M'he quedat meravellada davant aquesta fotografia, és una imatge fascinant, que té molta història, ja que reflexa molt bé la relació entre l'home i el llop.
Tant en el món real, com en el món fictici dels contes, el llop sempre s'ha caracteritzat per ser el dolent de la pel·lícula. A la vida real, el llop s'ha fet popular, a base de saltar tanques de granges i atipar-se d'ovelles, mentre el pastor dormía. Paral·lelament, el llop s'ha convertit en un personatge molt recurrent de molts contes infantils. Qui no ha escoltat alguna vegada el conte " La caputxeta vermella"o qui no ha explicat als seus germans, fills, veïns, néts.. el conte "Els tres porquets"?
Observant aquesta imatge tant apassionant, dura, salvatge, forta, real.. un pot desconectar del món adult i deixar-se seduïr per aquelles històries que ens explicava l'àvia abans d'anar a dormir.

Font: wwww.elPeriódico.cat. 23 d'Octubre de 2009.

Contaminació, infància i salut

Aquest vídeo parla de les conseqüències sobre l'organisme humà, que té la ingesta d'aliments amb concentracions elevades de contaminants. Els investigadors han constatat amb proves molt específiques, que els nens amb concentracions més elevades tenen un quocient intel·lectual lleugerament inferior, o poden presentar problemes lleus de comportament. Penso, que de tots els aspectes negatius d'aquesta realitat tant complexa que ens envolta, en podem treure una oportunitat, un punt de partida positiu per canviar aquesta realitat, i en aquest cas concret, comparteixo el missatge dels científics i especialistes en la matèria; "Cal un compromís ètic de tota la societat".

Font: http://www.youtube.com/. Programa "Medi Ambient" de Tv3 Televisió de Catalunya.

Els nens espanyols prefereixen Tuenti i Youtube a les webs infantils

Llegint elPeriódico.cat, m'he topat amb aquesta notícia que m'ha cridat l'atenció. El titular de la notícia ja és una mica alarmant, ja que dona a entendre que alguna cosa no funciona. Si hi han webs especialitzades per als menors, com és que aquests prefereixen navegar per les webs d'adults, la major part de les quals, amb continguts inapropiats?
En primer lloc, s'hauria d'analitzar la causa d'aquesta realitat, què és el que provoca el fracàs de les webs infantils. A continuació, caldria fer una crida als pares perquè controlin les pàgines que visiten els seus fills, de la mateixa manera que a la vida real els pares i mares intenten saber què fan els seus fills, es preocupen per les companyies i intenten allunyar-los dels perills, en el món virtual cal fer el mateix, perquè el fet que els menors no surtin de casa, o fins i tot, que no surtin de la seva habitació, ja no garanteix en absolut la seva seguretat.

A continuació teniu el link, per si voleu consultar la notícia.

Font: elPeriódico.cat digital. 15 d'Octubre de 2009

"Cultura Lliure"

La Cultura lliure és tota aquella creació, i el moviment que la promou, que aposta per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Són habituals les reflexions al voltant de la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Un exemple de cultura lliure és Viquipèdia.

Quatre situacions per al debat:
A continuació comentaré el grau de validesa d'aquestes quatre situacions que succeeixen a les escoles del nostre país diàriament.

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Aquesta situació és incorrecta. És totalment contrària a la filosofia de la Cultura Lliure. El professor està privant a l'alumne i a la seva família de llibertat per escollir el model de sabates esportives que ells creguin convenient, manant una cosa absurda, pròpia de la societat capitalista. És semblant al que fa Microsoft en el món comercial de la informàtica. De la mateixa manera que el professor obliga als alumnes a comprar un model específic de calçat esportiu per fer les pràctiques de bàsquet, moltes empreses informàtiques obliguen als consumidors a comprar l'ordinador amb el sistema operatiu de Windows.

B- Estem a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Aquesta situació és incorrecta. Seguint la filosofia de la Cultura Lliure, no s'ha d'especificar als alumnes que utilitzin el Word, ja que és un programari comercial.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Aquesta situació és incorrecta. S'allunya de la filosofia de la Cultura Lliure, ja que el mestre utilitza un programari comercial (PowerPoint), que requereix un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial. A més és una versió molt actual i específica, de manera que és poc provable que tots els alumnes el tinguin a casa.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Aquesta situació és correcta, ja que el professor els dóna llibertat per entrar a la botiga i agafar de forma gratuïta les postals que vulguin.

"Delicious" VS "Bloc de notes de Google"

Amb aquesta entrada pretenc aclarir i mostrar les diferències entre Delicious i el Bloc de notes de Google.

• Delicious és un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès, que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables a través d'Internet i no només en local. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilita la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.

• El Bloc de notes de Google serveix per guardar la meva informació a la xarxa, de manera que la puc consultar des de qualsevol punt d'accés a Internet. Google Notebook és un servei gratuït oferit per Google que proporciona una manera simple d'organitzar notes al navegar per internet. Aquesta eina permet a l'usuari seleccionar el text, imatges i altres objectes del lloc web mentre es navega, permetent guardar-les en un “Notebook” en linia, accessible des de qualsevol ordinador i per compartir-les amb altres usuaris.
  Notebook Google, és una aplicació interactiva per a cada lloc web visitat, oferint un únic lloc web per seleccionar resultats de les notes agregades sense haver de deixar la finestra del navegador.
  Per exemple, 'Google Notebook' possibilita desar el preu d'un vol que estem buscant, o un enllaç a una pàgina web que volguem visitar més tard.

Personalment em sembla més pràctic i interessant el Bloc de notes de Google, ja que és més simple. Per utilitzar el Bloc de notes de Google no és necessari que em registri, en canvi amb Delicious haig d'obrir un compte nou. Tot i això cal destacar, que Google ha anunciat que no actualitzarà aquest servei en el futur n'hi permetrà l'ús a nous usuaris. Això provocarà que aquest servei quedi obsolet, mentre Delicious evoluciona.

L'art d'estimar

“L’art d’estimar”, d' Erich Fromm, és una de les obres més influents del pensament contemporani, elabora una teoria de l’amor que es centra en la “necessitat profunda” amb que s’enfronta universalment l’home: la de superar l’estat de separació, accedir a la fusió interpersonal i transcórrer a la pròpia vida individual.

Viatge a la naturalesa de l’home

Erich Fromm. El arte de amar.
Barcelona: Edicions Paidós Ibérica, S.A. 1959.
Biblioteca Erich Fromm; 1
ISBN 84-493-0852-6

Escriptor especialitzat en la psicoanàlisis, Erich Pinchas Fromm (1900-1980), net de rabins ortodoxos, ha obert amb aquest llibre una finestra d’esperança cap al descobriment i la investigació sobre la naturalesa de l’amor.
La lectura d’aquest llibre defraudarà a qui esperi fàcils ensenyances en l’art d’estimar. La seva finalitat és convèncer al lector de que tots els seus intents d’estimar estan condemnats al fracàs, a menys que procuri, de la manera més activa, desenvolupar la seva personalitat total, fins arribar a una orientació productiva. Segons l’autor, la satisfacció en l’amor individual no es pot aconseguir sense la capacitat d’estimar al proïsme, sense humilitat, coratge, fe i disciplina.
En una cultura en la que aquestes qualitats són estranyes, també ha de ser estrany la capacitat d’estimar. Qui no ho cregui, que es pregunti a sí mateix a quantes persones verdaderament capaces d’estimar ha conegut.
El llibre tracta de demostrar que l’amor és l’única resposta satisfactòria al problema de l’existència humana.
Analitzar la naturalesa de l’amor és descobrir la seva absència general en el present i criticar les condicions socials responsables d’aquesta absència. Tenir fe en la possibilitat de l’amor com a fenomen social i no només excepcional i individual, és tenir una fe racional basada en la comprensió de la naturalesa mateixa de l’home.
La lectura d’aquest llibre, crea la sensació al lector, de trobar-se davant d’una de les veritats fonamentals per entendre l’espècie humana.

Què és una blocosfera?

Una blocosfera és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. També es pot entendre com a blocosfera, la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet.
El terme original (blogosphere en anglès) fou creat per Brad L. Graham el 10 de setembre del 1999 com una broma. L'any 2001, William Quick l'utilitza de forma molt més seriosa i des d'aquell moment es popularitzà.
La blocosfera en llengua catalana es coneix popularment com a Catosfera.

A la classe de Gestió de la informació i TIC hem creat una blocosfera, el títol de la qual és "La integració a les escoles". En aquesta blocosfera fem referència a diferents blocs relacionats amb aquesta temàtica.

L'audacity

Audacity és una eina de codi lliure que permet gravar i editar arxius de so.
A la darrera classe de Gestió de la informació i TIC, vaig gravar una audició seguint els passos següents:

• Primer vam gravar unes paraules cadascuna. Per cada enregistrament el que vam fer va ser clickar primer al botó Grabar i després al de Parar, quan ja havien gravat el so. Aquests botos es troven a la barra d'eines. Posteriorment vam salvar l'audició amb format .wav.

• El segon pas consistia en juntar els diferents sons. Un cop enregistrats, vam obrir-los tots junts. Ho vam fer anant a Proyecto->Importar Audio i seleccionant els diferents audios que volíem que formessin l’audició. Un cop fet això, vam salvar-ho com un sol arxiu amb format .wav.

• Finalment, vam afegir la música d'ambient. De la mateixa manera que en el pas anterior, vam anar a Proyecto->Importar Audio i, en aquest cas, vam seleccionar l'arxiu que desitjàvem posar per a la música d'ambient.

En el següent enllaç podeu escoltar el resultat de l'audició que he realitzat amb les meves companyes. I, si en voleu saber més, també podeu veure el tutorial en format video de l'Universitat de Xile, que us adjunto a continuació.

Les Choristes (Els nois del cor)

En aquest tràiler queda reflectit com un bon mestre, a través dels seus coneixements musicals, és capaç d'apropar-se a un alumnat conflictiu i desmotivat. Mitjançant la llibertat i la comprensió, Clément Mathieu aconsegueix el que fins ara cap professor havia lograt.

Títol: Les Choristes (Els nois del cor)

Direcció: Christophe Barratier

Països: França, Suïssa i Alemanya

Any: 2004