Retrat

Té el rostre fi i lleugerament rodó. El cabell d’un castany vermellós, còmplice del seu tarannà proper i amistós.
Darrere uns vidres graciosos, uns ulls de petxina miren atents i amb expectació, transmeten confiança i predisposició.
El cos és prim i menut, sutilment bellugadís i tranquil al mateix temps. Amaga misteri i discreció a l’ interior.
Com una finestra en arribar la primavera, obre les portes als nouvinguts, tothom pot sentir-se apreciat al seu costat.
Els braços i les mans l’ajuden a arribar al del seu davant, peti qui peti, ella es vol fer entendre amb tots els mitjans.

Retrat de Gemma Lorda Carreño

L'art d'estimar

“L’art d’estimar”, d' Erich Fromm, és una de les obres més influents del pensament contemporani, elabora una teoria de l’amor que es centra en la “necessitat profunda” amb que s’enfronta universalment l’home: la de superar l’estat de separació, accedir a la fusió interpersonal i transcórrer a la pròpia vida individual.

Viatge a la naturalesa de l’home

Erich Fromm. El arte de amar.
Barcelona: Edicions Paidós Ibérica, S.A. 1959.
Biblioteca Erich Fromm; 1
ISBN 84-493-0852-6

Escriptor especialitzat en la psicoanàlisis, Erich Pinchas Fromm (1900-1980), net de rabins ortodoxos, ha obert amb aquest llibre una finestra d’esperança cap al descobriment i la investigació sobre la naturalesa de l’amor.
La lectura d’aquest llibre defraudarà a qui esperi fàcils ensenyances en l’art d’estimar. La seva finalitat és convèncer al lector de que tots els seus intents d’estimar estan condemnats al fracàs, a menys que procuri, de la manera més activa, desenvolupar la seva personalitat total, fins arribar a una orientació productiva. Segons l’autor, la satisfacció en l’amor individual no es pot aconseguir sense la capacitat d’estimar al proïsme, sense humilitat, coratge, fe i disciplina.
En una cultura en la que aquestes qualitats són estranyes, també ha de ser estrany la capacitat d’estimar. Qui no ho cregui, que es pregunti a sí mateix a quantes persones verdaderament capaces d’estimar ha conegut.
El llibre tracta de demostrar que l’amor és l’única resposta satisfactòria al problema de l’existència humana.
Analitzar la naturalesa de l’amor és descobrir la seva absència general en el present i criticar les condicions socials responsables d’aquesta absència. Tenir fe en la possibilitat de l’amor com a fenomen social i no només excepcional i individual, és tenir una fe racional basada en la comprensió de la naturalesa mateixa de l’home.
La lectura d’aquest llibre, crea la sensació al lector, de trobar-se davant d’una de les veritats fonamentals per entendre l’espècie humana.