Vídeo "Pensant en els altres"

"Càntic a la vida i a la manera d'aprendre"

Aquest vídeo és un documental que mostra la forma d'educar de Toshiro Kanamori, un mestre d'una escola pública de primària, de la ciutat de Kanasawa, el Japó.

Toshiro Kanamori diu que la missió dels mestres és ensenyar que la vida té un gran valor. I l'objectiu del curs és ser feliços, aprenent a pensar en els altres, creant lligams d'amistat entre els seus alumnes.

Font: www.youtube.com

El to

"Totes les idees que han caldejat la meva vida, les he rebut de persones que em van parlar amb el to adequat."

En una ocasió, George Bernard Shaw va dir: "No he llegit La donzella d'Orleans, de Schiller, però pel to de veu amb que la gent parla d'aquesta obra, estic segur que si la llegís m'aburriria molt". Aquesta ingeniositat em recorda a un altre de Nietzsche: "Per fer cas als cristians, necessitaria sentir-los parlar amb més alegria de la seva religió". Efectivament, com saben tots els professors, el to amb el que es diuen les coses forma part essencial de la seva comunicació, perquè facilita o dificulta un acord afectiu, que influirà en la comprensió objectiva.

Font: Suplement "ES" La Vanguardia, 28 de Novembre del 2009.

Jocs i educació

"Joc és jugar"

Alguns professionals de l'educació s'empenyen en confrontar els jocs entre bons i dolents. D'aquesta forma, s'alava el joc tradicional, es parla de la importància dels jocs fets pels mateixos nens i s'utilitza el tòpic que provoca més joc la capsa que el seu contingut. Penso que no hi han jocs millor altres. Un bon joc sempre aporta alguna cosa als seus participants. Tot joc serveix per educar, perquè només la vivència de jugar aporta molt als que participen. No ens hem de deixar enganyar per la praula educatiu, el realment important és el joc. Hi han jocs educatius que de tant educatius deixen de ser jocs. Així que, ara que s'acosten els Reis, abans de descartar un joc, tanquem els ulls i imaginem-nos com deu ser l'experiència de jugar. Només amb que hi descobrim algun aspecte positiu, ja val la pena.

Font: Suplement "ES" La Vanguardia, 5 de Desembre de 2009.

Pares o mànagers?

Encara que a alguns la idea no els resulti simpàtica, ser pares implica dirigir les vides dels fills. Però en una societat tan competitiva i consumista com l'actual, cada vegada són més comuns els progenitors interessats en treure el màxim potencial dels seus fills que es converteixen en una espècie de mànagers. Aquesta obsessió per crear uns fills hiperformats té el seus riscos, com oblidar l'essència de l'educació.

Un mànager és el gerent o directiu d'una empresa. Una definició molt freda per extrapolar-la a una cosa tant íntima com la relació pares-fills, però la criança implica dirigir les vides dels fills d'una forma ferma i responsable per ajudar-los a ser persones bones i capaces. Sovint aquesta direcció es dur tant al límit que es transforma en una inversió de futur, en un negoci, inclús.

Font: Revista Magazine, suplement La Vanguardia.

L'escola (JClic)

Què és JClic?
JClic està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...
Les activitats no s' acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en que s'han de mostrar.
El precursor de JClic és Clic, una aplicació que des de 1992, ha estat utilizada per educadors i educadores de diversos països com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes.
JClic és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

Projecte educatiu "L'escola"

Aquest projecte educatiu serveix per a treballar les diferents parts de l'escola, així com els objectes quotidians que la componen.


L' objectiu és que l'infant aprengui i es familiaritzi amb els diferents espais, objectes i racons que l'envolten diàriament a l'escola, d'una manera més divertida i més lúdica.

Aquest projecte esta format per 10 activitats:

Activitat 1: Mots encreuats. Aquesta activitat és per a treballar el mobiliari de l'aula.
L'infant ha de cercar els quatre mots que hi han amagats dins la sopa de lletres.
Aquests mots són els següents: Pissarra, cadira, finestra, taula.

Activitat 2: Mots encreuats. Aquesta activitat és per a treballar els diferents recursos que tenim al pati de l'escola. L'infant ha de cecar les següents paraules: Galleda, pilota, tobogan, font.

Activitat 3: Trencaclosques d'intercanvi. L'infant ha de resoldre el trencaclosques de sis peces, de manera que descobreixi la imatge que s'hi amaga: el gronxador del pati de l'escola.

Activitat 4: Associació simple. Aquesta activitat és per a treballar el so dels instruments que hi han, al "Racó de música" de l'aula. L'infant ha de relacionar els sis instruments amb el so corresponent.

Activitat 5: Trencaclosques doble. L'infant ha de resoldre el trencaclosques de sis peces, de manera que descobreixi la imatge que s'hi amaga: el menjador de l'escola.

Activitat 6: Trencaclosques doble. L'infant ha de resoldre el trencaclosques de sis peces, de manera que descobreixi la imatge que s'hi amaga: la bata escolar.

Activitat 7: Associació simple. Aquesta activitat és per a exercitar la memòria i treballar els contes que tenim al "Racó de contes" de l'aula. L'infant ha de relacionar sis contes, amb la imatge que li pertany. Els contes que es treballen són: La rateta que escombrava l'escaleta, Els tres porquets, El flautista d'Hamelín, La ventafocs, La caputxeta vermella, Les set cabretes.

Activitat 8: Associació simple. Consisteix en relacionar tres imatges que contenen diferents quantitats de titelles, amb la paraula que designa la quantitat de titelles que hi ha a cada casella.

Activitat 9: Joc de memòria. Aquesta activitat és per a exercitar la memòria treballant els colors. L'infant ha de cercar les parelles de colors, hi ha un total de sis colors diferents.

Activitat 10: Associació complexa. Consisteix en diferenciar a nivell visual els objectes que formen part del pati, dels objectes que formen part de l'aula. L'infant ha de relacionar vuit imatges diferents, que pertanyen a un dels dos espais que treballem; l'aula i el pati.

En aquest enllaç podeu fer les activitats de L'escola.

Els progressistes acomodats figuren entre els pitjors pares

L'estudi "Models educatius familiars a Catalunya", editat recentment per la Fundació Jaume Bofill i dirigit pel sociòleg Javier Elzo, afirma que els pares amb major nivell econòmic i formatiu, més a l'esquerra i que rebutgen en general els càstigs, solen tenir fills mal educats i problemàtics. Aquestes famílies s'anomenen "progressistes".
L'informe ha analitzat els valors, relacions i conductes de 1.060 famílies catalanes amb fills entre 6 i 12 anys, entrevistant també als seus mestres. Aquest informe revela que els nens que es porten pitjor pertanyen a dos models familiars oposats. Per una banda estan els "progres", amb progenitors que s'impliquen poc en l'educació dels seus fills, que deleguen a l'escola, les academies i altres familiars. Rebutgen el càstig físic i en general qualsevol tipus de represió i són molt crítics amb el seu entorn educatiu. "Són pares que prioritzen el seu projecte personal a l'educació dels seus fills".
L'altre model, l'oposat a l'anterior que acabo de descriure, són les famílies "conflictives". Es tracta del grup amb el nivell d'estudis i adquisitiu més baix i el que es situa ideològicament més a la dreta. Els conflictes a casa són comuns i els pares diuen sentir-se "desbordats" amb l'educació dels seus fills. Peguen més sovint als nens (càstig físic) i solen ser intransigents, rígits i "inconscients" amb la disciplina, no arriben a aplicar-la, encara que parlen d'ella.

Aquests dos models de família tenen en comú fills amb comportaments antisocials, a més de ser dels que menys manifesten l'afecte.

Font: "La Vanguardia", dissabte 28 de novembre.

Aquí teniu l' Enllaç, per si voleu consultar la notícia en format digital.

El "Campaniller"

Aquest muntatge audiovisual és un treball de l'assignatura de Llenguatge musical. Aquest consistia en crear un instrument popular, que es pugui utilitzar en una aula amb infants, a l'etapa d'infantil. I a continuació, fer un vídeo on hi quedés reflectit tot el procés d'elaboració de l'instrument.

A continuació podeu conèixer el campaniller!

Autores: Núria Espín Atalaya i Maria Miras Isern.